Els dissabtes són diferents quan hi ha partit, són dissabtes de veritat. La nit anterior ja marxes a dormir en un xicotet formigueig a la panxa, que malauradament et fa que et coste agafar la son un poquet, però sort que és divendres i l’esgotament de la setmana t’ajuda a dormir, sempre m’ha passat abans com a jugadora i després com a entrenadora. Matineges perquè tens ganes de que arribe el partit, i de cop sense donar-te compte allò que tant has esperat ja està ací, et trobes junt a les teues companyes fent la roda d’escalfament i ara mirant a les teues jugadores rebent sensacions d’elles i de l’equip contrari. Canvia un poquet perquè tu saps que com a entrenadora encara de poder tindre algun pensament negatiu, has de transmetre positivitat, i et dius a tu mateix si que es pot. Repasses el treball que heu fet al llarg de la setmana, al llarg del temps i et dius és molt i molt bé el que hem estat fent, no pot ser d’un altra manera. I finament arribes al pensament més senzill i més veritable anem a passar-ho bé, hem vingut divertir-nos. Et demanen el 5 inicial i comença el joc, encara que les primeres acciones siguen bones o siguen dolentes no t’has de quedar en això, fins final de partit tot pot passar.
Estàvem en aquella pista del Pilar humida i fred, allà baix, però no passava res, perquè la calidesa la portàvem nosaltres. Inici de partit, i un partit molt igualat al marcador, el més interessant ha estat el mantindré la concentració en tot moment encara de les situacions d’arbitratge adverses que s’estaven donant. Poc a poc hem anat creixent como a equip, veient cadascuna que podia aportar, i fer lo màxim que cadascuna podia, i es que quan veus que les teues jugadores donen més que el 100% que pots dir sinó gràcies. A partir de la segona part hem començat a dominar el patit, a fer-lo nostre, encara d’acabar el 4 quart amb 1 per dalt, per dos triples consecutius de una jugadora d’elles, no hem deixat de confiar en el nostre esforç i així ha segut, un 5é i 6é quart de llibre, amb jugadores polivalents que poden fer de tot. Es brutal vore un equip de xiquetes que totes sumen. Estic realment orgullosa. Es veritat que al vore el marcador 40-57 a favor nostre és fàcil dir que estàs orgullosa, però si el marcador no ens haguera acompanyat també ho haguera estat perquè han estat increïbles. Saps quan una jugadora dona tot el que té, no es guarda res i ho posa al servici de l’equip. Això es bàsquet!!! Wuaaa la pell de gallina em posen estes xiquetes!!!!.
Enhorabona a totes sou boníssimes persones i grandíssimes jugadores.